FINALISTA | CAPJESÚS

S’implanta en el solar una construcció que s’integra en l’entorn seguint diferents estratègies. L’edifici, de geometria regular en planta, buida la seva cantonada per tal de marcar l’accés en la trobada entre el Carrer de Santa Maria Rosa Molas i el Passeig de Mossèn Valls. Volumètricament, dóna continuïtat a l’altura de l’equipament veí, mentre que assumeix una alçada més al arribar a la cantonada, equiparant-se amb les edificacions d’habitatges frontals, al mateix temps que emfatitza l’accés en relació al nou passeig que es projecta.

El programa s’agrupa per paquets funcionals, repartint-lo al llarg d’un eix longitudinal de circulació/espai d’espera. Es planteja una PB que absorbeix el gruix de programa amb requeriments d’estar més propers a l’accés, una planta primera que acull la medicina general, mentre que es concentra la part més privativa i d’ús intern a la segona planta. Totes elles, en contacte directe amb l’entrada mitjançant nucli de comunicacions vertical. El sistema estructural i la modularitat li atorga flexibilitat a futurs canvis d’usos.

Es proposa un edifici on els ritmes de l’estructura i la materialitat assimilen de manera abstracte els provinents de les construccions veïnes. Per un cantó, els arcs de l’equipament veí i les alçades del teixit urbà limítrof, per un altre, la ceràmica i els tons terrossos de l’entorn, acaben configurant la retícula d’una façana industrialitzada que és també el reflexa de l’estructura prefabricada de formigó armat de l’interior. La subdivisió en 3 franges horitzontals de cadascun dels 3 tipus de mòduls emprats en façana permet l’adaptació a l’ús de l’edifici, garanteix la privacitat que requereix aquest tipus d’equipaments, al mateix temps que afavoreix un ús confortable amb unes relacions visuals i lumíniques de qualitat i regula les diferents condicions energètiques en funció de la seva orientació. Dos dobles espais, situats estratègicament, permeten entendre l’edifici en les seves 3 dimensions també des de l’interior.

La solució optimitza els recorreguts entre les grans àrees de programa, reduint en dos els eixos de les circulacions. Un longitudinal en planta que organitza tot el programa públic; i un de vertical, que connecta els usos interns amb l’accés. La relació de l’ocupació de l’edifici envers la parcel·la, la posició de l’accés i la distribució dels usos, permet un màxim aprofitament tant dels m2 útils interiors com dels edificables.

L’envolupant de l’edifici llegeix l‘orientació per tal d’aprofitar els rajos solars a l’hivern, gràcies a la inèrcia tèrmica del terra, i protegir-se de la radiació excessiva a l’estiu. Es fixa una configuració massís – buit que respon a les necessitats de programa i a les diverses orientacions, buscant l’equilibri entre zones massisses molt ben aïllades tèrmicament, i zones vidriades per a obtenir un màxim aprofitament de llum natural en espais interiors, així com un control de l’energia que arriba a través de les finestres i de la ventilació natural cap a l’interior de l’edifici. Els elements de l’envolupant embolcallen completament l’estructura amb un gruix generós d’aïllament tèrmic continu, que evita tot tipus de ponts tèrmics, mantenint un edifici estable tèrmicament, amb suficient inèrcia tèrmica, evitant fuites de calor a l’hivern i excessius guanys tèrmics a l’estiu. La coberta verda complementa l’estratègia d’estabilitat tèrmica, evitant el sobreescalfament a l’estiu i permetent una gestió adequada de l’aigua de pluja, amb re-aprofitament per les aigües grises dels inodors. Igualment integra una superfície generosa de plaques fotovoltaiques que assegurant la disposició d’energia neta.